dijous, 20 de febrer de 2014

Sant(o)s i tirans

Aquests darrers dies a Girona hi ha hagut un força rebombori amb la compra del fons Santos Torroella, i les conseqüències que ha tingut per la CUP després del ple municipal de divendres passat. El regidor Carles Bonaventura s’ha donat de baixa del grup municipal, a instàncies nostres però de mutu acord, i la CUP ha trencat l’entesa estable que tenia amb Reagrupament (RCat). En general penso que l’actuació de la CUP ha estat ben entesa i respectada, però sempre hi ha qui vol fer-ne lectures interessades. En Tapi Carreras del Diari de Girona, per exemple, ahir ens sorprenia amb un article força esperpèntic anomenat “La tirania de la CUP”. Pressuposo que la seva intenció era fer un text provocador per intentar que algú piqués i li seguís la veta. Va doncs, som-hi.

Per començar, si algú ha llegit el diari aquests dies deu saber que en Carles Bonaventura s’ha fet un fart de dir que l’acord pel qual RCat va donar suport a la CUP a les eleccions municipals del 2011 ja preveia, excepcionalment, de fer votacions separades. Veig que en Tapi Carreras li compra l’argument. La CUP en cap moment ha acusat RCat d’haver vulnerat l’acord electoral des d’un punt de vista procedimental, sinó programàtic i polític. Dir que això de divendres fou un  simple vot diferenciat, agafar-se a la literalitat del fet i aïllar-lo del context en què es va produir i les enormes implicacions polítiques que ha tingut és fer trampes, perquè ofereix una imatge totalment desdibuixada i parcial de l’assumpte. I aquí ningú es mama el dit.

Francament, em sembla molt més pertinent valorar la coherència i l’encert d’aquesta votació en relació amb la trajectòria del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Girona i el projecte polític, penso molt sòlid, que l’ha sustentada. Una lògica d’actuació que s’ha anat consolidant al llarg dels mesos, dels anys; que el mateix Carles Bonaventura –no Reagrupament– havia ajudat a configurar i que ha imprès una coherència política i d’acció que el divendres passat, al ple, es va trencar. Sincerament crec que una decisió tan determinant per la ciutat, després de dos anys i vuit mesos, transcendeix de llarg el que pogués dir un acord signat el 2011 que, val a dir-ho, ningú s’ha preocupat massa de fer complir en tot aquest temps. Entenc que RCat s’hi agafi per justificar-se i calmar els remordiments, però més enllà d’això és clar la seva rellevància és mínima.

Ho dic, d’altra banda, perquè a part de preveure la votació separada, aquest acord també deia moltes altres coses. Com exemple que els associats de Reagrupament s’incorporarien a les comissions de treball de la CUP i s’implicarien a la dinàmica del grup municipal, o que si RCat s’integrava a una formació política diferent de la CUP en Carles Bonaventura renunciaria a l’acta de regidor en el termini de 72 hores. D’incompliments de l’acord fa molt de temps que n’hi ha, però la CUP sempre ha prioritzat mantenir l’entesa atenent a la sintonia política amb en Carles Bonaventura i al bon funcionament del grup municipal. Ho dic, també, perquè en Tapi Carreras critica la intransigència de la CUP i la seva pràctica tirànica (!?). Penso que la CUP ha fet un ingent exercici de respecte a la diversitat interna des de fa mesos. Si mantenir, una organització com la nostra, com a regidor dins del grup municipal el membre d’una formació adherida a CDC no és ser obert de mires i obrar amb generositat política, que algú m’ho expliqui.

Així doncs, la petició a en Carles Bonaventura que es donés de baixa del grup (no la despietada expulsió que es pretén a l’article del Diari de Girona) no respon a una rabieta partidista davant d’un incompliment disciplinari. Es deu a l’evidència que el projecte polític que ha defensat i defensa la CUP –amb el presumpte suport de RCat– no passava en cap cas per facilitar a CiU, al febrer del 2014, la compra d’aquest fons d’art per una milionada i sense cap projecte cultural darrere. No hi passava des del punt de vista estratègic, de model; com tampoc en un sentit tàctic, de facilitar la governabilitat al govern de Carles Puigdemont en un tema tan rellevant. Això ho sap RCat i ho sap en Carles Bonaventura, i per això s’escuden en l’argument de l’acord electoral per defensar allò que des de la coherència política i programàtica és injustificable.

Perquè desenganyem-nos, en la decisió de RCat la compra del fons va ser un element anecdòtic, circumstancial; i potser és aquesta utilització interessada del vot en una qüestió tan cabdal per la ciutat el que ens ha fet més mal. L’alcalde necessitava una abstenció per tirar endavant l’operació i va demanar el favor a en Carles Bonaventura, que s’hi va prestar avalat pels seus. RCat era ben conscient de la transcendència que tenia per la CUP, per CiU i per la ciutat aquesta compra; i hi va veure una oportunitat partidista. Van fer números, van veure que passés el que passés mantindrien el càrrec i els ingressos econòmics, i van arribar a la conclusió que el trencament amb la CUP era assumible i, si molt se’m burxa, beneficiós. Els permetria marcar perfil propi, els deixaria mans lliures per influir en la política municipal, i es podrien deixar estimar per altres formacions per començar a negociar amb vista a les municipals del 2015. Amb tot això present, doncs, RCat va decidir actuar, i va carregar-se d’una votació el grup municipal de la CUP i la seva vinculació amb el projecte de ciutat bastit els darrers anys.

El resultat és sabut per tothom. Un regidor trencant de forma inequívoca amb la dinàmica de votació del seu grup municipal forjada durant gairebé tres anys. Donant-se a fer de crossa d’un equip de govern feble, antagònic, en la forma i en el fons, al que ell havia defensat fins ara. El gir tàctic d’un representant polític de cara a les següents eleccions i en base a l’interès del seu partit. Una pràctica pròxima al transfuguisme, i un actuació que, novament, engreixa la imatge d’una política institucional interessada, miseriosa, incomplidora de mena amb els compromisos electorals i enemiga de l’ètica. Precisament per part d’un partit que va néixer amb la regeneració democràtica com una de les seves banderes.

La CUP no ho fa tot bé. Tenim mancances i cometem errors. Però humilment crec que en aquest cas hem actual de forma coherent amb el projecte de ciutat i la manera de fer política que sempre hem defensat. I amb la gent i els col·lectius als quals ens devem. No crec que sigui el moment de gratar massa més en l’assumpte. Però sí que em semblava necessari aportar aquesta perspectiva per si algú té l’interès d’esbrinar com ha anat tot plegat. I res, que el temps posa cadascú al seu lloc. Queda dit.

1 comentari:

  1. Completament d'acord.
    El temps els posarà al lloc que els pertany.

    ResponElimina