diumenge, 18 de setembre de 2011

La crisi pla, és llarga!

Des que ha començat el mandat els plens de l’Ajuntament de Girona s’allarguen força més del que era habitual. El de dilluns passat, sense anar més lluny, va durar cinc hores i mitja. “De què voleu la pizza?”, deia un missatge de mòbil que vaig enviar des de les cadires del públic als regidors de la CUP a tres quarts d’onze. Ells van somriure, conscients que encara tenien unes set o vuit mocions per debatre. En Pere Montalbán de Germans Sàbat, que és treballador municipal i un dels incondicionals dels plenaris, va estar a punt d’aprofitar per quedar-se a dormir a l’Ajuntament. “D’aquí poques hores he de tornar a entrar per aquesta porta”, ens deia. També, l’endemà, parlant amb un periodista, li vaig dir que de cares al ple de l’octubre hauríem de plantejar-nos de dur el sac de dormir. “Una metralleta, duré jo”, em va respondre, força més expeditiu. Als professionals dels mitjans de comunicació no els va gens bé, per la feina, que els plens s’allarguin tant...

Però més enllà d’aquestes anècdotes, penso que és positiu que els plens durin més. Que els debats siguin vius, que es negociïn punts i es presentin esmenes de viva veu. Senyal que la ciutat té coses a dir, que els grups municipals són actius. No? Humilment, penso que el fet que la CUP hagi obtingut representació ha estat determinant per explicar el fet que els plenaris de l’Ajuntament s’hagin “revolucionat” d’aquesta manera. També el fet que l’oposició (històricament més avesada a presentar mocions que no pas el govern) hagi passat de dos a quatre partits també és un element que ajuda a explicar aquests canvis, penso. I el mateix context polític i social que vivim, força convuls, n’és un altre motiu. En tot cas, és cert que hi ha més ciutadanes i ciutadans que vénen a veure’ls, gent jove que no havia trepitjat mai el saló de plens.

Però sembla que no tothom n’està tan content. Dilluns, abans de començar a debatre la primera moció (i veig que hi ha tornat, en aquest article al Diari de Girona) la senyora Pia Bosch ja va demanar als grups municipals que intentessin presentar menys mocions, i que el seu grup no estava d’acord en què s’haguessin de produir debats sobre temàtiques que no afecten l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Girona (suposo que per això després el seu grup va presentar una moció conjunta sobre una competència municipal de tota la vida, com ho és el model d’immersió lingüística!). Quan vaig sentir això vaig començar a pensar que no són descabellades les veus que diuen que CiU, amb el suport dels socialistes, podria plantejar limitar el nombre de mocions que pot presentar cada grup al plenari, per evitar que l’actual dinàmica es consolidi. Ho trobaria molt greu, francament.

En tot cas, em sembla força vergonyós que un grup municipal demani a la resta que presentin menys mocions perquè els plens s’allarguen massa. Girona no es mereix que els seus representants deixin de debatre i discutir temes d’importància per la ciutat i el país només perquè a les regidores i regidors se’ls fa massa carregós el ple. La senyora Cuca Mascort, del PP, va estar pesant figues ben bé des de quarts de dotze. Que porti un termo de cafè o que faci migdiada abans de venir, però que s’estigui desperta, per l’amor de Déu... No n’hi ha prou sent-hi físicament: als plens s’ha d’estar al cas! Suposo que no cal recordar que els càrrecs electes reben una remuneració (i no pas baixa, precisament) per assistir als plens, i el mínim per respecte a la ciutadania és anar-hi una mica despert.

Com deia en Jordi Navarro fa uns dies al seu blog, al carrer tothom treballa, i molt. Se’ns estan fent crides constants a estrènyer-nos el cinturó per superar l’actual situació econòmica (que per cert, quin cinisme, carregar-nos la responsabilitat de sortir de la crisi als qui en som víctimes), i ara resulta que els representants polítics de la ciutat de Girona no volen estar-se un dia al mes reunits cinc o sis hores perquè es cansen i s’adormen. Penso que haurien de ser els primers a predicar amb l’exemple. Si cal fem dos plens al mes, però des de la CUP no estem disposats a escatimar ni un minut de debat polític per la mandra personal d’alguns edils del nostre Ajuntament. Ah, i per cert, senyores i senyors regidors; si ara ja se’ls fan llargs els plens agafin-s’ho amb calma, perquè quan les entitats ciutadanes puguin participar-hi i presentar mocions, encara duraran més. Si no preguntin-ho a en Martí Carreras, de Sant Narcís, i altres companyes i companys del moviment veïnal, que ja frisen per venir-hi a dir la seva!

2 comentaris:

  1. Justament és el que hi convé als ajuntaments: energia, força i aire fresc que renovi tota aquesta ferum de resclosit. Endavant, que hi ha molta feina per fer! Salut!

    ResponElimina
  2. Molt bona Biel. Totalment d'acord. A l'AV de l'Eixample es valora molt positivament els nous models de plens!

    ResponElimina