divendres, 5 d’agost de 2011

Còrsega

19.07.11 – Bastia (07:45 AM) Una aurèola enigmàtica amara la geografia física i social d’una illa, d’un país, ple de contrastos. Talment com el mar, que s’esllangueix, calmat, en inacabables onades al sud, però que sap picar fort, inquiet i malhumorat, a roques de les calanques, a l’oest.

És la manera de ser d’un poble que a vegades sembla fosc, però que es fa veure. Que és eixut amb els de fora, a voltes replegat en si mateix, però que també és obert i mira enfora perquè és mediterrani. Són els segles a alta mar, que tal com llimen les aspreses tornen dura la pell. És la voluntat de fer-se respectar, però d’explicar-se als qui volen escoltar. Perquè parlen els forats de bala als rètols d’entrada als pobles. Les parets, els camins i les platges. Diuen d’un poble que vol ser i no semblar, que vol viure i no sobreviure.

I ennmig de les històries de pirates i mariners, mediterrània germanor. Perquè és l’embotit, les confitures i els formatges. Estofats i carn de senglar. Oliveres. Brotets de fonoll a cada pas, figueres i baladres. A la fi, entre els acords tradicionals de les guitarres, dalt dels màstils i a tot arreu; una testa mora, omnipresent, rebel i fidel. Atenta vetlla d'esguard impertèrrit. 31.07.11 – Aiacciu (07:45 PM)

1 comentari: