dilluns, 4 de juliol de 2011

Un mal dia per als amants del protocol

Sóc conscient que l’actuació d’en Jordi Navarro i la resta de regidors de la CUP de Girona en el Ple de constitució de l’Ajuntament del passat divendres no va deixar indiferent ningú. Des del meu punt de vista, vam aconseguir transmetre frescor, ens vam diferenciar del mar de corbates i americanes que hi havia dins d’aquella sala, i vam saber trencar el protocol i les convencions que caracteritzen aquests actes i que els fan avorrits, pesats, allunyats de les maneres de fer de la majoria de la població gironina. És el que ens havíem plantejat des del principi. De fet, la majoria de gent amb qui he parlat m’ha dit que molt bé, que ja era hora que algú remogués una mica el panorama institucional i agités les formes de fer política a l’Ajuntament de Girona, rovellades i encarcarades després de tants anys. A l’altre extrem, ens consta que l’actitud dels nostres regidors va generar malestar entre alguns sectors. Ja era això, també.

Sabem, per exemple, que no vam agradar gaire a en Jordi Vilamitjana, segons el que hem pogut llegir a la seva crònica del Diari de Girona. Abans de res, cal agrair el seu ajut explicant-nos què es pot fer al Ple i què no. Fa poc que hem començat, i aquestes aportacions ens van molt bé per situar-nos. De moment ja sabem que només ens és permès un exabrupte per sessió. Fent un cop d'ull al ROM de l'Ajuntament no he sabut trobar aquesta limitació, però segur que amb una lectura detallada del text localitzaré el precepte (dubto que en Vilamitjana s'ho hagi inventat!). Bromes a part, em preocupa que un dels pocs articulistes gironins que sol tenir una actitud més o menys crítica i mostrar-se poc amant de les versions oficials consideri que l'actuació d'en Jordi Navarro al Ple fos un "número", i que no consideri com a tal, en canvi, la pantomima protocol·lària de fer jurar fidelitat al rei d'Espanya a tots els regidors i regidores electes (pretesament solemne, realment casposa).

Em sap greu que en Vilamitjana s'hagi prestat a fer el joc a la corrua de polítics, representants de les forces de seguretat de l'Estat i altres criaturetes de l'establishment de la ciutat, que cada cop que en Jordi Navarro obria la boca feien ganyotes i xiuxiuejos de mofa. He vist un vídeo amb les cares de la Pia Bosch durant el discurs d'en Jordi Navarro que no té preu. Rere aquestes expressions, els comentaris i les rialletes còmplices (que ja havíem pogut veure entre els diferents caps de llista durant els debats electorals previs al 22 de maig) s'hi amaga una certa incomoditat; la por que el corporativisme i l'elitisme que ha regnat en la política (gironina, catalana) durant tants anys trontolli. És comprensible el malestar que els genera el fet que, trencant totes les seves normes, una persona pugui accedir al Ple de constitució de l'Ajuntament de Girona amb una samarreta en contra de les retallades, però que (al revés del que sol passar) els agents de la policia municipal no el puguin foragitar, perquè es tracti d'un càrrec electe.

Saben que si des de fora érem incòmodes, des de dins encara ho podem ser més. Perquè a més dels megàfons de les manifestacions, ara tenim els micròfons dels plens municipals. I, sobretot, que l'argument que sempre havien utilitzat per desprestigiar-nos, de dir que ells havien estat escollits i, en canvi, nosaltres només representàvem una minoria cridanera ja no els val: continuem fent allò que hem fet sempre, però amb la força i la legitimitat de haver estat elegits pel poble, amb les seves normes “democràtiques”, a més. Abans, si no volien sentir-nos simplement tancaven les portes de la plaça del Vi. Ara ens hi han de deixar entrar, ho vulguin o no.

4 comentaris:

  1. Completament d'acord. Com cridem a les manifestacions del 28 de juny: Sí, sí, sí, som així! I és perquè som així que hem aconseguit 3 regidors/es. Si no els hi agrada, s'hauran d'aguantar. Una nova Girona ha començat a caminar i ja ningú no la podrà aturar!

    ResponElimina
  2. Doncs que es prepari a passar-ho malament perquè ara ens tindrà en veu i vot a tots els plens en Vilamitjana.

    ResponElimina
  3. Bona reflexió Biel :)
    sóc la lau

    ResponElimina